Una criatura? No hi cap a les nostres vides

Això és el que contestava normalment quan em feien la pregunta del milió. Sempre havia pensat que, amb el que m'agradava la meva feina, un fill o una filla no hi tenia cabuda. Per viatjar no em preocupava, sabia que podríem seguir viatjant, però a la feina hi dedicava moltes hores i no sabia com encabir-hi una criatureta. Però el rellotge biològic va anar fent el seu camí i un dia el tic tac va fer "ring". Així, va arribar un dia en que m'era igual tota la resta de coses. Volia ser mare i per tot el demés ja m'espavilaria. 

Quan finalment em vaig quedar embarassada, vaig seguir treballant com si res. Em trobava bé i per tant podia seguir gaudint de la meva feina, tot i que una mica més cansada. Vaig viatjar el que va fer falta, amb un total de 8 vols. Al final de l'embaràs vaig afluixar el ritme perquè el meu cos em va obligar, però vaig poder treballar fins el penúltim dia. I quan s'acostava el dia li deia al meu cap que no patís, que potser els dos primers mesos no existiria, però a partir de llavors aniria treballant a estonetes, si la nena em deixava. Ell reia i no em deia res. No té fills, però sabia de què anava el tema.

I va arribar el gran dia. El dia en que vaig conèixer la meva filla i me'n vaig enamorar. El dia que vaig passar a ser mare i la maternitat va capgirar tots els meus esquemes. El dia que les meves prioritats van canviar i el meu únic objectiu vital era criar aquella bebè que s'aferrava al meu pit. A partir d'aquell dia ho vaig tenir clar. No és que una criatura no hi càpiga, el que no hi cap és tot el demés!

Durant molt temps no he volgut saber res de la meva feina, de fet hi ha moooltes estones en que segueixo sense voler saber-ne res, només vull estar amb la meva nena. Però he d'anar a treballar. I quan hi vaig torna aquella Inski a qui li apassiona el que fa. Durant una estona, abans que em falti l'aire, surt la Inski que es vol menjar el món i vol contribuir a fer la vida més fàcil als demés. La que s'emociona amb una bona discussió i s'emprenya quan el codi no funciona. La que veu que li falten hores per dedicar-se a la seva feina....

Però no vull renunciar a la meva filla, no vull desconnectar d'ella ni un sol minut. I quan desconnecto per una estona, em sento bé i a la vegada m'entra la por de desvincular-me d'ella. Perquè sé que encara em necessita. Perquè gairebé cada dia en algun moment de la tarda em reclama, ara que sap dir mama. Perquè en aquests moments és la que dóna sentit a la meva vida. Perquè mai més tornarà a tenir 13 mesos. Perquè no em vull perdre les seves primeres passes. Perquè vull que sàpiga que em té allà sempre que em necessiti, tot i que jo sento que no sempre compleixo.

Hi ha algú a la sala que sàpiga clonar persones? Amb un parell d'Inskis més en tindria suficient....

Pastís de bolquers

Aquesta setmana vaig tard amb l'entrada, però entre una cosa i l'altra no m'hi he pogut posar abans! I així us mostro el regal que li hem fet a la meva cosina i la seva família pel naixement del seu tercer fill: un pastís de bolquers! 

Ja feia temps que hi donava voltes perquè al ser el tercer, doncs ja té de tot. A més, els bolquers són moooolt útils, tots i totes ho sabem!! Vaig començar a buscar per internet, però la majoria són a base d'enrotllar-los un a un i llavors muntar el pastís. A mi em feia molta mandra enrotllar-los un a un i també creia que quedaria millor si feia una espècie roda. Així que he anat a veure la meva cunyada que sempre té brillants idees i de seguida ha vist com s'havia de fer.

Primer de tot hem posat una base de cartró folrada amb paper d'embolicar. Després hem començat pel pis de dalt de tot. Per fer-lo, hem agafat 6 o 7 bolquers i els hem posat com en efecte dòmino. Aleshores hem enrotllat un bolquer i l'hem empalmat amb una punta de la tira i anar enrotllant com una "bola de l'oeste". Quan el teníem hem fet una llaçada perquè no es desfaci.

Pel segon pis, el mateix, però amb més bolquers i per començar a enrotllar, en comptes d'un n'hem posat 3 o 4. En total hem fet quatre pisos (més mig amb un sol bolquer), cada vegada amb més bolquers i a sota hem posat com una base de bolquers. No us sé dir les quantitats perquè hem anat fent a ull, però en total hem gastat uns 165 bolquers. Aquí en teniu el resultat!

El tercer i el quart pis han quedat força semblants, però m'han fet parar per por que es desmuntés...

Els podeu fer amb menys bolquers i menys pisos, o amb més. Només cal tenir en compte que com més gran el pis, més mans es necessiten perquè no es desfaci. Per lligar els pisos també es pot fer amb cinta més ampla, jo he agafat ràfia i llavors he fet dues llaçades a cada pis. També es poden afegir més regalets, per exemple un pot de colònia o de sabó gran per enganxar els pisos (nosaltres no hem enganxat els pisos) o algun pitet o algun peluix, etc...Jo hi he afegit un regalet per la mare, que és la bosseta que es veu a dalt de tot!

Desitjo que us agradi i que us atreviu a fer-ne algun quan us toqui fer un regal!

La roba i les talles

Ahir vam anar de rebaixes! Amb el que m'agrada a mi anar de compres i sentir-me Pretty Woman tornant a casa amb tot de bosses a la mà!! La meva mare sempre s'agafava un dia de festa a l'hivern i un altre a l'estiu per anar les dues tot el dia de rebaixes i dinar al mcdonalds! 

Ara ja no compro 40000 pantalons i alguna samarreta per mi, sinó que compro per la meva filla (bé, alguna cosa cau xD). I si ja era difícil amb mi trobar la talla adequada perquè cada marca té el seu propi tallatge i fins i tot en funció de la temporada i la model que fan servir pot variar, amb els bebès ja és un caos absolut!

La meva filla ha heretat un munt de roba de cosines i amigues. Quan vaig començar a preparar tota la seva roba abans que neixés ja em vaig tornar boja per classificar-la per talles. Al final vaig optar per posar tots els pijames un a sobre de l'altre i ordenar-los per mida. Però és clar, no em puc passar la vida plegant i desplegant roba per comparar-la (de desplegar-la ja se n'encarrega ella quan me la deixo plegada al sofà!)! amb el que al final et guies una mica per les talles i de tant en tant et trobes alguna samarreta que no li arribes a posar o algun pantaló que el primer dia que li poses li tapa el peu sencer i li has de treure.

Ja veia que hi ha alguna marca que fa tallatges més grans que d'altres, però m'ha costat un any sencer ser plenament conscient que n'hi ha que van amb una talla sencera desfassada de la resta... Per aquest motiu he decidit fer una taula comparativa de diferents marques i el seu tallatge de 0 a 5 anys, per si us interessa. 

Se'n podria fer un estudi detallat, però donaria per una altra entrada sencera, així que només vull destacar que Orchestra fa roba per prematurs (45 cm) i que Zara diferencia entre 36 mesos (94 cm) i 3 anys (98 cm), cosa que no sé si vol dir que el dia que els nens i nenes fan 3 anys passen de medir 94 cm al matí a 98 a la nit o què passa... La talla més estable sembla que és la de 5 anys, tot i que arriba a haver-hi una diferència de 5 cm, però és clar, no és el mateix 5 cm sobre 110 (4.55%) que 5 cm sobre 50 (10%). I és que la talla 1 va de 50 cm a 58 cm!!

T'has portat bé?

Feliç 2013!! Espero que estigueu gaudint al màxim d'aquests dies de festa i família igual que jo estic gaudint al màxim de la meva petita!

I encara falten els Reis!! Tot i que aquest any ella no entendrà gaire res, és per tots i totes una nit màgica! De fet, per mi encara ho és i crec que ho seguirà sent uns quants anys veient ara a la meva filla. Aquests dies ja es sent a la gent preguntar si ens hem portat bé durant l'any... I dic jo que la majoria ens portem molt bé, malgrat algun mal dia que podem tenir! potser algun polític i alguna altra persona no es porta tan bé, però no em toca a mi jutjar-los en aquest moment.

Parlem dels nens i nenes! Avui sentia al telenotícies el nombre de regals adequats. Que ens hagin d'explicar això per la televisió dóna molt per pensar... però això potser dóna per una altra entrada, ja ho veurem a partir del dia 6 perquè aquest és el primer any real de la meva filla. També explicaven que calia anar amb compte amb el carbó, ja que hi ha petits/es que s'ho poden prendre com un càstig. Dic el mateix que abans, que ens ho hagin d'explicar per la tele em smebla una mica fort, però si ho fan per alguna cosa serà... A mi sempre m'han dit això de portar-se bé o malament com una anècdota, però mai m'han amenaçat amb dir-me que els Reis et vigilen tot l'any i si no et portes bé no tindràs això o allò. De fet, sempre m'han portat una mica de carbó acompanyat amb xocolatines, quan era més petita per recordar-me que calia portar-se bé tot l'any, però no com a càstig o amenaça. Perquè durant l'any em seguien recordant que calia portar-se bé pel fet de portar-se bé, no pels Reis. I quan he estat més gran perquè em feia il·lusió a mi.

Sí que hi ha pares i mares que utilitzen els Reis per coartar els actes dels seus fills i això, sota el meu punt de vista, no està bé. He rebut aquesta pàgina (gràcies Carlos!) on demanen als Reis Mags i als patges d'arreu que no facin aquesta pregunta als nens i nenes i els expliquin que ells no són xantatgistes. Des d'aquesta pàgina proclamen que els nens i nenes han de rebre els regals pel simple fet de ser el que són, nens i nenes. O els adultxs per ser adultxs, que jo també vull desembolicar algun paquetet!