Bona nit!

Aquesta setmana no hi haurà entrada fins el dissabte. Mentrestant us deixo una foto de la meva filla, que ha caigut rendida després d'un bany i el seu pit, vaja, el meu, però que li deixo, de moment, fins que ens cansem una de les dues.

I és que el pit no és només aliment! És gana, set, mimos, abraçades, seguretat, confiança, un "t'he trobat a faltar", mirades, complicitat, joc, vincle, amor, calor i regulador de temperatura en general. Serveix per curar els cocos i per baixar la febre (comprovat), per tranquil·litzar i/o relaxar (que no us enganyin, el pit es va inventar abans que el xumet, no ens fan servir de xumet, es relaxen). També és un gran somnífer, tant pel nadó com per la mare. I moltíssimes més coses! No cal que digui que estic encantada de donar el pit a la meva filla, oi?!

Que somieu amb els angelets!

Dia Universal de la Infància

El dia 20 de Novembre es celebra el dia mundial de la infància, conmemorant que aquest dia a l'any 1959 es va signar la Declaració universal del drets de l’infant i també un 20 de novembre, trenta anys més tard, es va adoptar la Convenció dels drets de l'infant a l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Els infants són el futur i no són ells els que han triat venir a aquest món. Per aquest motiu (entre d'altres) mereixen el nostre respecte i tot el nostre amor. Hi ha infants més afortunats que d'altres i això no hauria de ser així. Tots i totes haurien de tenir les mateixes oportunitats de supervivència. Podríem parlar de diferents nivells de supervivència, des del més bàsic com és la supervivència física (us deixo l'enllaç d'UNICEF) al més intangible, com és el d'estimar i respectar els nostres infants.

A continuació, els drets resumits de forma clara i entenedora:

1. Dret a la igualtat, sense distinció de raça, religió o nacionalitat.
2. Dret a una protecció especial que asseguri un creixement mental i social sa i lliure.
3. Dret a un nom i a una nacionalitat.
4. Dret a una alimentació, habitatge i atenció mèdica adequats.
5. Dret a una educació i atenció especials per als infants físicament o mentalment disminuits.
6. Dret a comprensió i afecte per part de les famílies i de la societat.
7. Dret a l'educació gratuïta. Dret a divertir-se i a jugar.
8. Dret a atenció i ajuda preferents en cas de perill.
9. Dret a protecció contra l'abandonament i l'explotació en el treball.
10. Dret a rebre una educació que fomenti la solidaritat, l'amistat i la justícia entre tothom.

Parir amb respecte

He de dir que jo vaig tenir un part súper respectuós a l'hospital Parc Taulí de Sabadell. La llevadora i la infermera que em van atendre van ser molt dolces i cuidadoses amb nosaltres en tot moment. La llevadora em va demanar si portava pla de part i li vaig dir que ella mateixa podia remenar la carpeta que portava amb tots els papers de l'embaràs. De seguida va posar-se a complir el que jo demanava: música, pilota, les llums ja estaven baixes, en l'expulsiu un mirall...vam parlar de l'epidural i em va dir que si canviava d'opinió i la volia que no passava res, que en tot moment aniríem parlant i jo podria decidir el que volgués. En un moment donat em va proposar passar a la banyera, tot i que no va ser necessari perquè vaig passar a l'expulsiu en els següents 10 minuts (crec que en aquest hospital no deixen fer l'expulsiu a la banyera). Després de donar a llum, de seguida pell amb pell i ens van deixar a soles els 3 durant 3 horetes. Només la va agafar per fer el just i necessari, però no la van vestir fins just abans de marxar cap a l'habitació. En resum, que els poso un 10 a les dues! Per mi va ser el part tal i com jo havia imaginat. Ja els vam dir que si tornavem a parir al taulí les volíem a elles.

Entenc que en algunes circumstàncies les coses no van com una espera i a vegades es compliquem les coses, per aquest motiu vaig preferir parir en un hospital, per sentir-me segura. Però altres vegades, s'abusa de la instrumentació quan no és necessària. Per aquest motiu, des de Dona Llum han fet aquest vídeo per sensibilitzar a la majoria de gent possible i sobretot perquè les mares estiguin informades de la importància que té tenir un part respectat i poder escollir de quina manera volen rebre els seus nadons.No estic dient que totes les dones hagin de parir vaginalment i de forma natural, però sí que ens mereixem tenir un part respectat. Sense entretenir-me més, us deixo amb el vídeo:

Visita al Zoo

Dissabte passat vam anar al Zoo! He de reconèixer que quan estic allà, em fa molta pena veure els animals en llocs tan petits i en aquelles condicions, però també em feia il·lusió que la meva peque els veiés. Encara és molt peque i només es fixava en ells si es movien, és clar, si no no sabia què havia de buscar! I els que més li cridaven l'atenció, les aus, segurament perquè es mouen més i perquè cada dia va a veure els coloms del costat de casa.

No sé si és perquè em sento molt mamífera últimament, però jo em quedo amb dues imatges. La primera, la foto que hi ha d'un elefant dins la panxa de la seva mare, on es veu el cordó umbilical i l'elefant flotant en el líquid amniòtic. En el cas dels elefants, la gestació dura 22 mesos i normalment neix una sola cria d'un metre d'altura i uns 100 Kilos de pes, que és vigilada per tots els membres del grup. Els petits mamen durant més de dos anys i arriben a la pubertat als 12 anys, moment en que es poden separar del grup original. Viuen entre 60 i 70 anys. Imagineu-vos 22 mesos embarassades! L'embaràs va ser una època molt maca, però al final ja tenia ganes de parir! Segurament, estem programades per això, igual que les elefantes deuen estar programades per voler parir als 22 mesos de gestació. L'altre punt és que els elefants sí que fan tribu, cosa que jo vaig trobar a faltar al principi del postpart. I sort que tenia el meu marit moltes hores a casa i tenia família que ens venia a cuidar!

La segona imatge en són 3. Diuen que un bebè també és capaç d'aferrar-se d'aquesta manera, però per si de cas, no ho he comprovat mai... 

Ja sé que totes i tots hem vist alguna vegada una imatge com aquesta, però em vaig sentir tan identificada! (no pel cul vermell i aquesta cara de mico, eh?!). Nosaltres hem fet servir molt poc el cotxet, només el fan servir les àvies. I és que jo no em pensava que m'agradaria tant portar la meva filla amunt i avall, a part de la practicitat, és clar! Però poder estar tan a prop d'ella contínuament i poder-la acariciar com fa aquesta mandril és tan maco... alguna vegada que havia portat el cotxet la trobava a faltar!!

Això sí, a vegades si menges et cau alguna cosa a sobre el seu cap (em recorda a mi menjant croissants, que havia de menjar de costat perquè no passés el que li passa a aquesta mandril), per tant, és extremadament important, per exemple, no prendre begudes calentes quan porteges la criatura!