dissabte, 16 de febrer de 2013

Empoderament i confiança

Últimament la paraula empoderament ressona molt al meu cap i és que ja fa un temps que em sento molt segura quant a la criança de la meva filla. Recordo que quan va néixer tot eren dubtes i inseguretats. Moltes vegades em sentia petita, que alguna cosa no estava fent bé, o que no la sabia entendre. A més, els comentaris externs no ajudaven i tot (o gairebé tot) m'ho qüestionava. Sembla mentida que els agents exteriors tinguin tanta força que a vegades no ens sentim (o no ens escoltem) a nosaltres mateixes i les nostres criatures.

Amb el temps, he anat sabent interpretar la meva filla (a part que ella es sap fer entendre cada vegada més), els comentaris externs han disminuït i hem vist els fruits dels nostres esforços per intentar mantenir els nostres principis sobre la criança. I entre d'altres em pregunto, per què han disminuït els comentaris externs? Jo creia que simplement jo no els reconeixia com a tals, justament per aquesta confiança que he adquirit, a part d'un tema hormonal, segons el meu parer. Però la meva mare em deia que ara tenen més confiança en nosaltres. Per una banda ho puc entendre, són els avis i àvies de la criatura, però per una altra penso si no podrien confiar una mica més des del primer dia. I ja no penso ni en els familiars més directes, penso en molta gent del voltant que es creu que en sap més que la pròpia mare. D'acord que algunes n'han criat un i dos i tres, però una mare, per molt novella que sigui, fa el millor que sap per la seva cria i una cosa és explicar una experiència o corregir una errada garrafal (com no alimentar-la o deixar-la sola tot el dia sense vigilància, per dir alguna cosa) i una altra és qüestionar segons quines actituds (per sort no ha estat sempre el meu cas): Si l'agafes es malacostuma, no tens prou llet, la teva llet no és prou bona, els nens i nenes mamen cada tres hores i s'hi estan 10 minuts, ja torna a estar al pit?, ha d'estar al cotxet perquè se li estiri l'esquena en comptes de tant portanadons, si l'acostumes als braços sempre dependrà de tu, si s'adorm al teu pit mai no sabrà dormir sola, o si s'adorm al teu pit, cada vegada que es desperi necessitarà el teu pit per tornar a dormir...

Avui dia, gràcies a que tenim molta informació al nostre abast i gràcies sobretot a que podem fer tribu (presencial i virtual), la paraula empoderament prèn més força que mai en les mares. Cito textualment la definició extreta de la wikipèdia:

Empoderamiento o apoderamiento, se refiere al proceso por el cual las personas aumentan la fortaleza espiritual, política, social o económica de los individuos y las comunidades para impulsar cambios positivos de las situaciones en que viven. Generalmente implica el desarrollo en el beneficiario de una confianza en sus propias capacidades.

El proceso que habilita a alguien a ganar poder, autoridad e influencia sobre otros, las instituciones o la sociedad. El empoderamiento probablemente se constituye por la totalidad de las siguientes capacidades:
  • Tener poder de decisión propio.
  • Tener acceso a la información y los recursos para tomar una decisión apropiada.
  • Tener una gama de opciones de donde escoger.
  • Habilidad para ejercer asertividad en toma de decisiones colectivas.
  • Tener un pensamiento positivo y la habilidad para hacer cambios.
  • Habilidad para aprender y para mejorar su propio poder personal o de grupo.
  • Habilidad para cambiar las percepciones por medios democráticos.
  • Mejorar la auto imagen y superar la estigmatización.
  • Involucrarse en un proceso autoiniciado de crecimiento y cambios continuo sin parar.
Només hi trobo un però... seria molt millor que ja estiguéssim empoderades abans de parir, perquè no hi haguessin lactàncies fallides, per exemple i sobretot perquè els infants no en patissin les conseqüències, algunes aberrants, com deixar-lo plorar perquè s'acostumi a estar sol.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada