dissabte, 6 d’abril de 2013

Desnaturalitzats

La setmana passada parlava amb una amiga sobre com pensàvem abans de parir i com ens havien canviat les vides i les prioritats després de conèixer les nostres criatures. La seva conclusió és que estem desnaturalitzats. I hi estic totalment d'acord!!

Ens han fet creure que la nostra vida atrafegada i consumista és la millor que existeix perquè ara vivim acomodats. Que les dones hem de treballar i sentir-nos realitzades amb la feina, ser independents. Que les criatures es crien soles i que fins i tot molesten. Ens han dit que la nostra vida canviarà radicalment, però que si volem seguir amb les nostres vides els podem donar el biberó, tenir-los a les llars d'infants i seguir treballant i gaudint de la vida. 

I sí, és cert que per sort no hem d'anar al camp a treballar als 6 anys i la majoria hem pogut estudiar el que hem volgut. I sí és cert que treballar i guanyar els nostres calerons ens dóna independència i que algunes tenim el privilegi de sentir-nos realitzades amb la nostra feina. I sí, és cert que la lactància artificial és un bon substitut en els pocs casos que sigui necessari i les llars d'infants ajuden en molts casos. Però no, no és cert que les criatures es crien soles, ni que les criatures molesten. I tampoc és cert que hàgim de seguir amb la nostra vida com si res hagués passat.

Jo em vaig creure una part, però per sort, hi ha unes substàncies, que se'n diuen hormones, que fan que allò que no ens han explicat ens ho trobem als morros just després de parir. El nostre instint maternal fa que cuidem del nostre nadó protegint-lo dels llops del segle XX1. Algunes, però, es segueixen creient allò que els han venut. O no són prou fortes per plantar cara als mites i comentaris de saviesa popular que tant mal fan (la pressió al nostre entorn és tan forta!). O potser no tenen el suport necessari per fer el pas i seguir el seu instint. O simplement no es plantegen res més que fer el que fa la majoria. O senten que anar contracorrent és massa cansat. Per opcions els colors!

I jo pregunto, no seria més fàcil que ens ho haguessin explicat? O millor, que ho haguéssim viscut d'alguna manera? És veritat que la vida només la podem viure vivint-la i que a vegades no val la pena que ens expliquin segons què perquè ens ho hem de trobar, però que no ens venguin la moto, que l'altre extrem tampoc és bo!! Que les criatures són criatures, amb els seus processos maduratius i les seves necessitats. Que no ens prenen el pèl ni ens volen fer la vida impossible. Som nosaltres que hem triat que vinguin a aquest món i ellxs ens necessiten. I el nostre instint fa que vulguem ser-hi plenament, que vulguem consolar un infant que plora igual que volem consolar un ésser estimat quan ho necessita. Que vulguem el millor per ellxs igual que ho volem pels nostres éssers estimats. Que és el més natural, però la societat en la que vivim ens hem desnaturalitzat. 

Les proteïnes de la clara d'ou sí que s'han de desnaturalitzar quan coem un ou, però la nostra societat no ho hauria d'estar, de desnaturalitzada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada