La gestió del temps

Torno al bloc després d'una parada significativa i demanant disculpes per aquest silenci. Gràcies a l'entrada del Carles d'un papa como Darth Vader, m'he adonat que cal que tregui temps d'on sigui per continuar aquest bloc. 

I és que mai se m'ha donat bé gestionar el temps, fins i tot vaig fer un curs de gestió del temps on em parlaven de prioritzar la llista de tasques en urgents i importants, urgents però no importants,  importants però no urgents i les altres (que acabaven caient de la llista). Durant aquest primer semestre la llista ha sobreeixit de tasques urgents i importants i he anat pitjor que el conill d'Alicia en el país de les Meravelles (avantatges i desavantatges de no tenir horaris a la feina...) Si li sumem l'adaptació de la Nutxi (i de la seva mare) a l'escola bressol, i els processos típics del fer-se gran en una nena a punt de fer dos anys, fa que moltes nits estigui hores i hores amb els pits enlaire enganxats a la seva boca, ara un, ara l'altre, per tal que la petita pugui relaxar-se i dormir mínimament bé sense gaires malsons. Vaja, res que no sapigueu moltxs de vosaltres!!

Però com us deia, gràcies a l'entrada del Carles m'he adonat que ja va sent hora de pujar el bloc a la llista de coses importants perquè és una de les meves vies d'escapament que m'ajuda a aclarir idees, a desfogar-me, a relaxar-me, etc, i perquè tot i que no ho faig per tenir seguidorxs, em fa moltíssima il·lusió que algú em llegeixi!

Tinc moltíssimes coses al cap acumulades durant aquests últims mesos, espero poc a poc anar-hi posant ordre i anar-les vomitant en aquest petit espai.

Gràcies a totxs per ser-hi!

El tràfic de roba

Les que tenim la sort de tenir cosines, amigues, germanes i veïnes que ens deixen roba per les nostres criatures o que som nosaltres les que deixem roba per les criatures de cosines, amigues, germanes i veïnes sabem de què va el carretejar bosses amunt i avall contínuament plenes de roba que no pesen uns quants grams, que la roba, per molt de bebè que sigui, quan l'agrupes va pesant! Bé, parlo de roba, pe`ro podria parlar de trastos varis...

Hi ha persones que no els agrada que els deixin roba, hi ha persones que no els agrada deixar-ne, però n'hi ha moltes d'altres que no ens importa. Jo he tingut la sort de que la Nutxi té roba per parar un tren i de tots els estils perquè crec que ens deixen roba fins a 5 persones diferents, de les quals alguna suma roba de més bebès. Considero que és una gran sort poder aprofitar la roba, que a més està noveta la majoria de les vegades. I així, de tant en tant ens permetem algun caprici de modelet sense mirar gaire el preu (dins d'uns límits!).

Reconec que en algun moment m'he agobiat una mica de tanta roba. Al principi, quan encara no havia nascut la Nutxi, tota la roba que em van passar estava més o menys barrejada entre 0 i 12 mesos, però la majoria de les etiquetes estaven tallades per no fer-li mal a la pell. Així que ja em veieu posant la roba peça sobre peça per poder ordenar-les en ordre creixent. I si l'has de tornar, no t'oblidis de marcar-la, tot i que aquesta és la part fàcil, amb un retolador permament i "andando"! I total, li dura dos dies i l'has d'anar retirant (sigui deixada o no)! En aquest cas, tinc a mà una caixa on hi vaig deixant les peces que un dia veig que ja no li van. Quan canvia de talla o canviem de temporada faig neteja de la caixa i repasso l'armari. Separo les peces que deixaré, ja que per temporada o per sexe no totes van bé i endavant. L'última vegada, es van juntar canvi de temporada i canvi de talla, més la roba que m'havia baixat la veïna que ara també n'hi deixa a la meva cosina (i jo en sóc la intermediària) més la que la meva cosina li tornava a la meva veïna... com podeu comprovar a les fotos, allò semblava una botiga de roba! Al final és qüestió de pràctica! 

M'encanta la roba! De fet, en alguna ocasió havíem fet mercadillo amb les meves amigues i cosines, tot i que és una mica més difícil perquè les talles no són les mateixes.... Des d'aquí donar les gràcies a tota la gent que ens deixa roba i animar-vos a entrar en aquest mercat d'intercanvi deixant la roba dels vostres nadons a les persones properes, si no ho feu ja!

Algun altre truc d'organització?

1 any!

Doncs avui fa un any que vaig començar a escriure aquest bloc i em fa molta il·lusió! Són 53 entrades que donen per una entrada a la setmana. Els temes, diversos. Si mirem les etiquetes, del que més he parlat són de les meves reflexions, els meus sentiments, de lactància, de vida i feina, de vincles i per suposat, tot entorn de la maternitat, que és la responsable d'aquesta revolució que vaig començar a viure ja fa un any i mig i que necessito compartir amb totes les persones que em llegiu. I perquè no sé d'on treure més temps que si no, us asseguro que escriuria més.

També vull donar les gràcies a totes les persones que em llegiu i em seguiu i les que comenteu. M'ajudeu a mantenir el bloc viu i a saber que comparteixo les meves experiències amb algú i que poden servir d'alguna cosa, com a mi m'han servit altres esperiències d'altres mares i pares.

Espero continuar molt temps, ja que la maternitat tot just acaba de començar i per sort és per tota la vida!

Gràcies!

Els petits canvis són poderosos

La monotonia m'avorreix... acostumo a canviar de color de cabell de tant en tant (ara ja no ho faig tant per qüestió de temps), m'encanta(va) canviar molt de roba i canviaria de mobles o de bany cada dos per tres, si no fos perquè considero que és un nivell de consumisme massa exagerat... però a vegades no cal gastar gaires diners, ni fer canvis massa grans per canviar d'aires. Només assecar-te els cabells de forma diferent o fer-te un pentinat diferent, o afegir un cinturó a una camisa, o combinar-la diferent, o canviar els tiradors de les portes ja és suficient per canviar. La meva mare de tant en tant canviava la distribució del menjador i ja teníem menjador nou. Només cal una mica d'imaginació.

Avui he entrat al bloc i m'ha semblat que quedava una mica ensopit. Deu ser que ha arribat la primavera i acostumo a necessitar color. La veritat és que no he afegit gaire color a la plantilla, però sí he afegit una foto al títol força colorida.

I ja que hi era, també he afegit el botó perquè em pugueu seguir al facebook! Espero que us agradin els canvis!

I recordeu... els petits canvis són poderosos!