Preparades per a l'hivern! (collit, o no)

Ja fa una setmana que vam entrar a l'hivern! Tot i que les temperatures no són exactament d'hivern, a la nit sí que refresca i el pis va baixant de temperatura al llarg de la nit. No som de posar la calefacció a partir de certa hora, ja que quan va néixer la petita ho vam provar i jo em despertava quan s'engegava asfixiada de calor. Per altra banda diuen que millor l'habitació fredeta que calenteta, per qüestió d'evitar virus.

Quan va començar a refrescar, vam començar els encostipats, tant la Nutxi com jo, però ella a més va acabar amb dues bronquitis... Havíem de trobar ràpidament la solució! Val a dir que nosaltres tenim el seu llit de baranes adosat al nostre sense la barana que hi hauria entre el seu llit i el nostre (el que se'n diu en sidecar). Com que es movia molt i es destapava, per nosaltres la millor solució va ser posar-li un pijama manta. És com un pelele, però més gruixut, acostuma a ser de polar, i nosaltres li posem amb un pijama de cotó a sota. A vegades quan la poso a dormir té calor, amb el que llavors només la poso amb el pijama de cotó i la tapo una mica amb el nostre nòrdic, tot i que s'acaba destapant. Llavors, quan jo vaig a dormir més o menys li afegeixo el pijama manta i al seu llit, que hi està de meravella. 

Una altra opció és un sac d'aquests que "s'acoplen" al nadó, però la majoria són sense màniques i a mi personalment això de no posar-hi mànigues se'm feia estrany. Per altra banda, les cames tenen llibertat de moviment quan les criatures estan estirades, però si volem aprofitar el sac/pijama de bata per estar per casa no és pràctic. En canvi els pijames manta moltes vegades porten anti-lliscants als peus perquè puguin caminar sense relliscar.

Una opció que vaig trobar interessant és un pijama manta que es pot convertir en sac jugant amb les cremalleres de l'entrecuix. També se li poden treure les mànigues. Els inconvenients que hi vaig trobar van ser, per una banda les talles, ja que hi ha de 0-9 mesos, 6-24 mesos i 12-36 mesos. Això vol dir que per exemple amb 6 mesos el de 6-24 li anirà enorme, per tant perdem la mobilitat. Per altra banda, el preu també va ser un inconvenient per mi, ja que valen uns 40, 53 i 60 euros respectivament.

Definitivament per nosaltres, la solució ha estat el pijama manta, que en pots trobar de baratets. També n'hi ha per adults, però jo prefereixo dormir amb el nòrdic :-) I com que la peque segueix mamant a la nit, vam haver d'idear la solució per a mi. Pensant en la idea dels pijames de lactància i, tenint en compte que m'havia comprat tots els pijames nous per quan neixés la Nutxi, oberts per dalt tal com m'havien recomanat a l'hospital, vaig decidir comprar una samarreta de polar al Decathlon (5 euros) i tallar-la a l'alçada de sota el pit. D'aquesta manera puc portar el pijama descordat per la part de la pitrera sense encostipar-me perquè tinc el polar que m'abriga. Quan la nena vol mamar, només cal pujar una miqueta el polar per treure el pit i puc seguir abrigada amb el nòrdic fins a sota el pit i amb el polar cap amunt. Una altra opció hagués estat fer un parell de forats a l'alçada del pit en comptes de tallar tota la samarreta, però en el meu cas quedaria massa abrigada.

Fins i tot per correu ordinari!

Des que va néixer la meva filla que rebem vàries subscripcions (que no recordo haver fet) a casa. Una d'elles és d'una coneguda casa alimentària que, amb molt bona voluntat, ens envien trimestralment una "guia" de nutrició i salut juntament amb un conjunt de "regals". De les mostres ja en parlo en aquesta entrada, avui us vull parlar de la guia. El format és el següent:

• 3 pàgines sobre creixement i desenvolupament: sort que guia la dels 6/9 mesos es titula "Quiero jugar con mis papás", perquè en dediquen un sol paràgraf!
• 1 pàgina sobre vacunes
• 2 pàgines sobre alimentació en general. Aquí ja es van enfocant cap al que els interessa perquè pregunten quins nutrients necessita el teu bebè a aquesta edat? i a la següent pàgina et mostren el ventall de productes que comercialitzen
• a la pàgina 11 fan el mateix amb la llet, 1 pàgina per explicar què ha de contenir una llet artificial i 2 per explicar els nutrients que porta la seva llet artificial i pretendre fer-nos creure que és igual que la llet materna
• finalment dediquen 18 pàgines a tirar-se floretes sobre com són de sans tots els seus productes, inclosos els potets de fruites que són 100% fruita pelada, 100% natural, sense sucres afegits i sense conservants ni colorants. D'acord que podem fer conserves sense conservants, però duraran tant com les que venen aquesta casa?

Queda clar que és un catàleg per vendre els seus productes, però el que no entenc és per què no van directament al gra i en canvi entren en mètodes de criança, com per exemple, com dormir. A la pàgina 6, diuen explícitament que la criatura ha de dormir a la seva habitació, ja que si dorm amb els pares, es transformarà en un hàbit. I jo em pregunto, no tenim pas un hàbit cadascun de nosaltres a anar a dormir al mateix llit cada nit (bé, això fem la majoria!). Quin problema hi ha en que els nostres bebès ho facin al dels seus pares, o a un al costat? Dic jo que la decisió d'on ha de dormir el nadó l'ha de prendre la parella que té la criatura, no una "guia" de nutrició! Però és que continua dient que si dorm al llit dels pares no podrà conciliar el son quan es senti sol/a...dic jo que això passarà dormi on dormi. Si es sent sol/a i vol estar acompanyat/da pot estar on sigui que ens reclamarà. Una altra cosa és que tingui els seus objectes de transició (o no els necessiti) i no es senti sol/a, però aquests els pot tenir allà on vulguem nosaltres! El cas és, per què qualsevol, fins i tot una guia de nutrició es veu en cor d'aconsellar als pares com han de criar els seus fills i filles?

El gurú de la criança natural?

Dissabte passat, per celebrar la setmana mundial de la lactància materna, vaig assistir a una meravellosa xerrada del Pediatre Carlos González. Una xerrada amb el seu toc d'humor particular i traient-li ferro a moltes coses, però a la vegada amb dades científiques extretes de revistes de reconegut prestigi. Em feia especial il·lusió sentir-lo en directe, ja que el seu llibre "mi niño no me come", em va ajudar a sentir-me més segura de mi mateixa i més tranquil·la sobretot amb la introducció dels aliments. Jo no pensava llegir-me cap llibre sobre criança. És més, quan estava embarassada, no volia saber res ni d'estivills, ni de gonzales, ni de jovés, ni de ningú, però aquest me'l van recomanar i em va agradar tant, que vaig decidir llegir-ne un altre de seu: "omple'm de petons". 

El tema de la xerrada, el vincle afectiu. Una mica en la línia d'aquest últim llibre que he citat, ell es basa en l'antropologia per explicar molts dels comportaments que tenim els humans quan som nadons. Per què un nadó plora quan el deixem al bressol? Per què volen estar en braços la major part del temps? La relació entre plor i braços, la relació entre un aferrament (en castellà, apego) segur i la seguretat/inseguretat del nen o la nena més endavant, la relació entre maltractaments i maltractadors/maltractats/des...Des del meu punt de vista, com veure els nadons des del punt de vista d'un nadó. Si tu escoltes el teu fill o la teva filla des del cor, entendràs què necessita. També va parlar de límits. Realment un nadó ens pot prendre el pèl? Però escoltar el teu fill o filla no vol dir permetre tot, si el teu fill o la teva filla es vol llençar per la finestra, per molt que l'escoltis no li permetràs. I tot en la mateixa línia.

Fer un bon resum de la xerrada em portaria gairebé el llibre citat (que per cert el recomano), perquè, admirablement, es va estar gairebé 4 hores sense parar de parlar amb 20 transparències. Les que jo utilitzo per una classe de dues hores! Per mi, dóna gust sentir-lo parlar. Algú m'ha dit que és clar, collit, teta, teta i més teta i més collit i que per tant el Carlos González no li va. Algú altre m'ha dit que és el gurú de la criança natural i que per tant tampoc li va. Com és normal, per gustos els colors i potser és que jo sóc força afí a ell, però no considero que estigmatitzi a les mares que no pensen com ell, més aviat treu ferro a moltes coses. No crec que les mares que hi havia allà amb cotxets es sentissin malament per no portar les criatures amb portabebès, només faltaria. I com aquest exemple, molts d'altres: pit, collit, llar d'infants, alimentació complementària... Jo diria més aviat que és el gurú (tot i que no m'agrada utilitzar la paraula gurú...) del sentit comú i de l'instint matern. Sentit comú, cadascú té el seu i instint matern també, per tant, que cadascú faci el que senti, però no es deixi portar pel que toca fer o el que m'han dit, sinó perquè realment ho sents així.

Setmana Mundial de la Donació de Llet Materna

Aprofitant que aquesta setmana es celebra la Setmana Mundial de la Donació de Llet Materna, us vull parlar del Banc de Llet Materna. La OMS recomana la lactància materna exclusiva durant els 6 primers mesos del nadó i prolongada fins els dos anys o més. Hi ha casos en que la mare no pot alletar el seu nadó. En aquests casos, l'ideal seria tenia llet donada (complint les condicions higièniques i sanitàries necessàries) i si no, la llet artificial. El banc de Sang i Teixits, a part de sang, cordó i teixits, també s'encarrega de recollir llet materna per contribuir al desenvolupament dels nounats de baix pes (entre 800 i 1.500 grams) amb risc de patologia digestiva o intestinal, dèficit immunitari o una salut precària. I també s'utilitza després de cirurgies de l'aparell digestiu, ja que aquesta llet és més fàcil de digerir i facilita la recuperació intestinal.

Treure's llet, no sempre és fàcil, però moltes de nosaltres hem tingut super-producció de llet en algun moment i per tant, hem pogut treure més llet de la necessària per als nostres petits i petites. Tan debò el banc de llet tingués la reserva suficient per poder donar-la en tots els casos en que la mare no pot alletar (suficientment) el seu nadó.

Per fer-se donant, només cal 

1. Posar-se en contacte amb el banc de llet (93 557 35 00, mamabancdelletmaterna@bstcat.net)
2. Identificar-se com a donant de llet
3. Respondre un breu qüestionari i fer una analítica 
4. Si les analítiques són correctes, t'explicaran con extreure't la llet i com conservar-la. Et proporcionen un tirallets manual i els envasos per conservar-la i et recullen la llet al teu domicili

Si voleu més informació, podeu consultar aquí.

Informa't! I fes el que vulguis!

Per acabar la Setmana Mundial de la Lactància Materna pensava escriure sobre els meus motius per alletar, però he cregut més important modificar-la una mica.

Sovint, unes i altres hem de justificar per què donem o no donem el pit i crec que ens estem equivocant en alguna cosa. Totes (podríem posar la majoria, però crec que parlaríem sobre una gran majoria) som mares i fem el que creiem millor per les nostres criatures. En això no hi ha cap dubte, per tant, tenim el mateix objectiu. I per arribar a aquest objectiu, hi ha milers de camins diferents, així que no cal sentir-se culpable per no poder/voler donar el pit, o sentir-se hippy, bitxo raro o d'una espècie de secta per voler donar-lo, cadascuna fa el que creu millor. 

Això sí, crec que aquesta societat de la informació en la que vivim ens brinda l'oportunitat de poder decidir molts dels nostres actes amb els pros i els contres al nostre abast, sense haver de creure'ns ni mites, ni llegendes, ni històries vàries. Jo dono el pit a la meva filla, mai m'havia plantejat altra cosa perquè ho trobo el més natural del món. Però des que sóc mare he llegit molt sobre diferents aspectes relacionats amb els nadons, en particular sobre alletament. Dia rere dia, corroboro que alletar i "criar-me" la meva filla ha estat el millor que podia fer. Fins a dia d'avui, la llet materna no l'ha pogut substituir ningú. És clar que si cal alletar artificialment no serà la fi del món i la criatura també creixerà (podem dir també, però no igual, per molt que alguns s'hi encaparrin) i es farà adulta, i pot sentir-se igualment estimada, etc, etc, etc. Però que no ens enganyin, la composició no és la mateixa, l'envàs no és el mateix i l'entorn no és el mateix. 

I un cop sabut això i tot el que faci falta per prendre una decisió, que cadascuna faci el que vulgui! I la culpabilitat al pou!