Empoderament i confiança

Últimament la paraula empoderament ressona molt al meu cap i és que ja fa un temps que em sento molt segura quant a la criança de la meva filla. Recordo que quan va néixer tot eren dubtes i inseguretats. Moltes vegades em sentia petita, que alguna cosa no estava fent bé, o que no la sabia entendre. A més, els comentaris externs no ajudaven i tot (o gairebé tot) m'ho qüestionava. Sembla mentida que els agents exteriors tinguin tanta força que a vegades no ens sentim (o no ens escoltem) a nosaltres mateixes i les nostres criatures.

Amb el temps, he anat sabent interpretar la meva filla (a part que ella es sap fer entendre cada vegada més), els comentaris externs han disminuït i hem vist els fruits dels nostres esforços per intentar mantenir els nostres principis sobre la criança. I entre d'altres em pregunto, per què han disminuït els comentaris externs? Jo creia que simplement jo no els reconeixia com a tals, justament per aquesta confiança que he adquirit, a part d'un tema hormonal, segons el meu parer. Però la meva mare em deia que ara tenen més confiança en nosaltres. Per una banda ho puc entendre, són els avis i àvies de la criatura, però per una altra penso si no podrien confiar una mica més des del primer dia. I ja no penso ni en els familiars més directes, penso en molta gent del voltant que es creu que en sap més que la pròpia mare. D'acord que algunes n'han criat un i dos i tres, però una mare, per molt novella que sigui, fa el millor que sap per la seva cria i una cosa és explicar una experiència o corregir una errada garrafal (com no alimentar-la o deixar-la sola tot el dia sense vigilància, per dir alguna cosa) i una altra és qüestionar segons quines actituds (per sort no ha estat sempre el meu cas): Si l'agafes es malacostuma, no tens prou llet, la teva llet no és prou bona, els nens i nenes mamen cada tres hores i s'hi estan 10 minuts, ja torna a estar al pit?, ha d'estar al cotxet perquè se li estiri l'esquena en comptes de tant portanadons, si l'acostumes als braços sempre dependrà de tu, si s'adorm al teu pit mai no sabrà dormir sola, o si s'adorm al teu pit, cada vegada que es desperi necessitarà el teu pit per tornar a dormir...

Avui dia, gràcies a que tenim molta informació al nostre abast i gràcies sobretot a que podem fer tribu (presencial i virtual), la paraula empoderament prèn més força que mai en les mares. Cito textualment la definició extreta de la wikipèdia:

Empoderamiento o apoderamiento, se refiere al proceso por el cual las personas aumentan la fortaleza espiritual, política, social o económica de los individuos y las comunidades para impulsar cambios positivos de las situaciones en que viven. Generalmente implica el desarrollo en el beneficiario de una confianza en sus propias capacidades.

El proceso que habilita a alguien a ganar poder, autoridad e influencia sobre otros, las instituciones o la sociedad. El empoderamiento probablemente se constituye por la totalidad de las siguientes capacidades:

• Tener poder de decisión propio.
• Tener acceso a la información y los recursos para tomar una decisión apropiada.
• Tener una gama de opciones de donde escoger.
• Habilidad para ejercer asertividad en toma de decisiones colectivas.
• Tener un pensamiento positivo y la habilidad para hacer cambios.
• Habilidad para aprender y para mejorar su propio poder personal o de grupo.
• Habilidad para cambiar las percepciones por medios democráticos.
• Mejorar la auto imagen y superar la estigmatización.
• Involucrarse en un proceso autoiniciado de crecimiento y cambios continuo sin parar.

Només hi trobo un però... seria molt millor que ja estiguéssim empoderades abans de parir, perquè no hi haguessin lactàncies fallides, per exemple i sobretot perquè els infants no en patissin les conseqüències, algunes aberrants, com deixar-lo plorar perquè s'acostumi a estar sol.

Visita al Zoo

Dissabte passat vam anar al Zoo! He de reconèixer que quan estic allà, em fa molta pena veure els animals en llocs tan petits i en aquelles condicions, però també em feia il·lusió que la meva peque els veiés. Encara és molt peque i només es fixava en ells si es movien, és clar, si no no sabia què havia de buscar! I els que més li cridaven l'atenció, les aus, segurament perquè es mouen més i perquè cada dia va a veure els coloms del costat de casa.

No sé si és perquè em sento molt mamífera últimament, però jo em quedo amb dues imatges. La primera, la foto que hi ha d'un elefant dins la panxa de la seva mare, on es veu el cordó umbilical i l'elefant flotant en el líquid amniòtic. En el cas dels elefants, la gestació dura 22 mesos i normalment neix una sola cria d'un metre d'altura i uns 100 Kilos de pes, que és vigilada per tots els membres del grup. Els petits mamen durant més de dos anys i arriben a la pubertat als 12 anys, moment en que es poden separar del grup original. Viuen entre 60 i 70 anys. Imagineu-vos 22 mesos embarassades! L'embaràs va ser una època molt maca, però al final ja tenia ganes de parir! Segurament, estem programades per això, igual que les elefantes deuen estar programades per voler parir als 22 mesos de gestació. L'altre punt és que els elefants sí que fan tribu, cosa que jo vaig trobar a faltar al principi del postpart. I sort que tenia el meu marit moltes hores a casa i tenia família que ens venia a cuidar!

La segona imatge en són 3. Diuen que un bebè també és capaç d'aferrar-se d'aquesta manera, però per si de cas, no ho he comprovat mai... 

Ja sé que totes i tots hem vist alguna vegada una imatge com aquesta, però em vaig sentir tan identificada! (no pel cul vermell i aquesta cara de mico, eh?!). Nosaltres hem fet servir molt poc el cotxet, només el fan servir les àvies. I és que jo no em pensava que m'agradaria tant portar la meva filla amunt i avall, a part de la practicitat, és clar! Però poder estar tan a prop d'ella contínuament i poder-la acariciar com fa aquesta mandril és tan maco... alguna vegada que havia portat el cotxet la trobava a faltar!!

Això sí, a vegades si menges et cau alguna cosa a sobre el seu cap (em recorda a mi menjant croissants, que havia de menjar de costat perquè no passés el que li passa a aquesta mandril), per tant, és extremadament important, per exemple, no prendre begudes calentes quan porteges la criatura!