Et pren el pèl

Fa un temps vam estar fent un curset de "natació" per a nadons. Vam abandonar perquè la tardor ens va portar molts virus i setmana rera setmana havíem de faltar a la classe. Però hi havia una altra cosa que no m'acabava d'agradar, l'enfoc que tenien els monitors envers els infants. Com tot, algú estarà d'acord amb mi i algú no, però hi ha certes obligacions que no les entenc. 

Un dia vam arribar tard i a la nena li va costar adaptar-se. Plorava perquè no volia "fer classe" i preferia estar arrapada a mi, així que vaig abraçar-la i li vaig començar a explicar on érem i què hi feiem. Em va venir el monitor dient que jo havia de mar

car el ritme i que li havia de transmetre confiança, però que jo manava i dirigia. I per tant l'havia de posar en posició classe (agafada per sota les espatlles, però separada de mi) i fer la classe. A mi no em va sembla adequat i ho vaig fer a la meva manera. Quin sentit tenia separar la nena del meu cos quan era ella la que em demanava estar enganxada a mi?

Tot va quedar en una anècdota, però uns dies més tard en vaig visualitzar una altra que em va semblar més heavy. Hi havia un nen d'un anyet que portava un parell o tres de setmanes que plorava molt i no volia desenganxar-se del seu pare. De cop sento que la monitora li diu: "et pren el pèl" i em miro el nen. El nen estava tremolant, amb els llavis morats i el pare li va contestar que tenia fred. La resposta: "si tingués fred estaria morat". Un moment, un moment, un moment. Cal arribar a l'extrem que una criatura es posi tota morada per decidir que està tenint fred? No és suficient veure que la criatura està tremolant i té els llavis morats? A més, si la criatura plora és per algun motiu! S'està intentant comunicar per dir que hi ha alguna cosa que no és del seu grat! Que té un any! Que encara no parla! Què vol dir que et pren el pèl?!

No suporto la gent que creu que els infants són terroristes, o tirans que han vingut al món per fer-nos la vida impossible. Perquè és clar (mode irònic on), ellxs han decidit venir a aquest món a conspirar contra els adults i a aixafar-nos la nostra vida ideal, amb horaris laborals extenuants i rutines rígides i accelerades. I volen fer-nos canviar la vida social, i el nostre temps lliure, i les nostres prioritats. Ellxs, que no tenen escrúpols i decideixen posar-se a plorar en el millor moment, quan estem enfonsant-los a la piscina, o dormint, o parlant entre adults (mirant el mòbil, l'ordinador...) i ignorant-los, o fent el sopar (de desagraïts l'infern és ple! Jo que t'estic preparant un sopar deliciós...). Pobres de nosaltres, els adults, que ens deixem entabanar per marrecs que no aixequen un pam de terra perquè ploren per prendre'ns el pèl i veure fins on arribem. Això és no entendre (o no voler entendre) res!

Fins i tot per correu ordinari!

Des que va néixer la meva filla que rebem vàries subscripcions (que no recordo haver fet) a casa. Una d'elles és d'una coneguda casa alimentària que, amb molt bona voluntat, ens envien trimestralment una "guia" de nutrició i salut juntament amb un conjunt de "regals". De les mostres ja en parlo en aquesta entrada, avui us vull parlar de la guia. El format és el següent:

• 3 pàgines sobre creixement i desenvolupament: sort que guia la dels 6/9 mesos es titula "Quiero jugar con mis papás", perquè en dediquen un sol paràgraf!
• 1 pàgina sobre vacunes
• 2 pàgines sobre alimentació en general. Aquí ja es van enfocant cap al que els interessa perquè pregunten quins nutrients necessita el teu bebè a aquesta edat? i a la següent pàgina et mostren el ventall de productes que comercialitzen
• a la pàgina 11 fan el mateix amb la llet, 1 pàgina per explicar què ha de contenir una llet artificial i 2 per explicar els nutrients que porta la seva llet artificial i pretendre fer-nos creure que és igual que la llet materna
• finalment dediquen 18 pàgines a tirar-se floretes sobre com són de sans tots els seus productes, inclosos els potets de fruites que són 100% fruita pelada, 100% natural, sense sucres afegits i sense conservants ni colorants. D'acord que podem fer conserves sense conservants, però duraran tant com les que venen aquesta casa?

Queda clar que és un catàleg per vendre els seus productes, però el que no entenc és per què no van directament al gra i en canvi entren en mètodes de criança, com per exemple, com dormir. A la pàgina 6, diuen explícitament que la criatura ha de dormir a la seva habitació, ja que si dorm amb els pares, es transformarà en un hàbit. I jo em pregunto, no tenim pas un hàbit cadascun de nosaltres a anar a dormir al mateix llit cada nit (bé, això fem la majoria!). Quin problema hi ha en que els nostres bebès ho facin al dels seus pares, o a un al costat? Dic jo que la decisió d'on ha de dormir el nadó l'ha de prendre la parella que té la criatura, no una "guia" de nutrició! Però és que continua dient que si dorm al llit dels pares no podrà conciliar el son quan es senti sol/a...dic jo que això passarà dormi on dormi. Si es sent sol/a i vol estar acompanyat/da pot estar on sigui que ens reclamarà. Una altra cosa és que tingui els seus objectes de transició (o no els necessiti) i no es senti sol/a, però aquests els pot tenir allà on vulguem nosaltres! El cas és, per què qualsevol, fins i tot una guia de nutrició es veu en cor d'aconsellar als pares com han de criar els seus fills i filles?

Quin detall (més perillós)!

El dia que vas a la primera visita amb la llevadora, et regala una o un parell de canastretes amb tot de mostres vàries. També te les donen quan surts de l'hospital i el primer dia que vas al grup de post-part. També, periòdicament rebo més mostres a casa, algunes suposo que les he demanat jo i d'altres no. I fins i tot en vam haver d'anar a buscar una a correus que encara no sé qui l'enviava. A mi sempre m'ha agradat molt rebre mostres de coses i xorrades vàries, però analitzem què contenen aquestes canastretes.

Tot i que ja no recordo tot el que portaven, hi ha bolquers i tovalloletes, aigua (amb un fulletó explicant per què aquella aigua és la millor per al teu bebè), crema anti-estries, subscripcions a revistes i altres coses (un altre dia en parlaré), tetines, xumets, biberons, llets de continuació, farinetes... Algunes d'aquestes mostres em semblen innòcues, però d'altres em semblen molt perilloses:

Xumets: En el cas de lactància artificial, el xumet és molt útil perquè els nadons necessiten succionar, però en el cas de lactància materna, el xumet pot interferir si aquesta no està ben establerta perquè confon el nadó. Si a sobre la criatura plora (com és normal en un bebè), has de sentir contínuament de la gent que li donis el xumet que es calmarà. Per tant, pot ajudar a una finalització prematura de la lactància materna.

Llets de continuació i farinetes: Per les mares que han decidit lliurement no donar o no seguir donant llet materna als seus fills, o no han pogut donar el pit per algun dels pocs motius que existeixen d'hipogalàctia, no em sembla mala idea que una casa comercial faci propaganda de la seva llet, però algú m'ha preguntat què vull fer jo abans d'enviar-m'ho? O pretenen que tingui un moment de debilitat per deixar el pit i tenir a mà la seva llet artificial? He de dir que jo no n'he tingut, però conec moltes mares que sí, i aquestes mostres poden ajudar a deixar la lactància, perquè sembla que donar llet artificial és més ràpid (tant com descordar-se els sostens i donar-li el pit?), més còmode (més còmode preparar el biberó que tenir sempre a punt el menjar al moment que necessita el bebè i a la temperatura ideal?) i l'alimenta igual (segur? podeu veure la llista de les corresponents composicions aquí). Respecte les farinetes, no em sembla bona idea que posi que són a partir dels 4 mesos, ja que la OMS recomana la lactància materna exclusiva (LME) fins als 6 mesos. Tot i que entenc que moltes mares comencem a treballar abans que la criatura faci els 6 mesos i per algunes els és complicat, que no vol dir impossible, fer LME fins els 6 mesos, aquest missatge de les cases comercials va penetrant en el coneixement popular i al final queda que el més normal és començar l'alimentació complementària als 4 mesos.

Tetines i biberons: Un cop més, si s'ha optat per la llet artificial, entenc que algú te la regali, però en un altre cas, es necessita el biberó? Només en el cas que es fes lactància mixta, es podria justificar, però ningú explica com donar el biberó per tal que no interfereixi a la lactància materna i el que està clar és que no és el mateix el pit que el biberó i per tant la succió és diferent, amb el que un nadó es pot confondre i provocar desinterès pel pit amb la conseqüent pèrdua de la lactància materna.

Estic pensant quina obra d'art podem fer amb totes les tetines i biberons que ens han regalat i que tenim desats... Per ara, la llet i les farinetes les regalaré a algú que les necessiti! M'apunto parlar de farinetes un altre dia.