Una criatura? No hi cap a les nostres vides

Això és el que contestava normalment quan em feien la pregunta del milió. Sempre havia pensat que, amb el que m'agradava la meva feina, un fill o una filla no hi tenia cabuda. Per viatjar no em preocupava, sabia que podríem seguir viatjant, però a la feina hi dedicava moltes hores i no sabia com encabir-hi una criatureta. Però el rellotge biològic va anar fent el seu camí i un dia el tic tac va fer "ring". Així, va arribar un dia en que m'era igual tota la resta de coses. Volia ser mare i per tot el demés ja m'espavilaria. 

Quan finalment em vaig quedar embarassada, vaig seguir treballant com si res. Em trobava bé i per tant podia seguir gaudint de la meva feina, tot i que una mica més cansada. Vaig viatjar el que va fer falta, amb un total de 8 vols. Al final de l'embaràs vaig afluixar el ritme perquè el meu cos em va obligar, però vaig poder treballar fins el penúltim dia. I quan s'acostava el dia li deia al meu cap que no patís, que potser els dos primers mesos no existiria, però a partir de llavors aniria treballant a estonetes, si la nena em deixava. Ell reia i no em deia res. No té fills, però sabia de què anava el tema.

I va arribar el gran dia. El dia en que vaig conèixer la meva filla i me'n vaig enamorar. El dia que vaig passar a ser mare i la maternitat va capgirar tots els meus esquemes. El dia que les meves prioritats van canviar i el meu únic objectiu vital era criar aquella bebè que s'aferrava al meu pit. A partir d'aquell dia ho vaig tenir clar. No és que una criatura no hi càpiga, el que no hi cap és tot el demés!

Durant molt temps no he volgut saber res de la meva feina, de fet hi ha moooltes estones en que segueixo sense voler saber-ne res, només vull estar amb la meva nena. Però he d'anar a treballar. I quan hi vaig torna aquella Inski a qui li apassiona el que fa. Durant una estona, abans que em falti l'aire, surt la Inski que es vol menjar el món i vol contribuir a fer la vida més fàcil als demés. La que s'emociona amb una bona discussió i s'emprenya quan el codi no funciona. La que veu que li falten hores per dedicar-se a la seva feina....

Però no vull renunciar a la meva filla, no vull desconnectar d'ella ni un sol minut. I quan desconnecto per una estona, em sento bé i a la vegada m'entra la por de desvincular-me d'ella. Perquè sé que encara em necessita. Perquè gairebé cada dia en algun moment de la tarda em reclama, ara que sap dir mama. Perquè en aquests moments és la que dóna sentit a la meva vida. Perquè mai més tornarà a tenir 13 mesos. Perquè no em vull perdre les seves primeres passes. Perquè vull que sàpiga que em té allà sempre que em necessiti, tot i que jo sento que no sempre compleixo.

Hi ha algú a la sala que sàpiga clonar persones? Amb un parell d'Inskis més en tindria suficient....

Pastís de bolquers

Aquesta setmana vaig tard amb l'entrada, però entre una cosa i l'altra no m'hi he pogut posar abans! I així us mostro el regal que li hem fet a la meva cosina i la seva família pel naixement del seu tercer fill: un pastís de bolquers! 

Ja feia temps que hi donava voltes perquè al ser el tercer, doncs ja té de tot. A més, els bolquers són moooolt útils, tots i totes ho sabem!! Vaig començar a buscar per internet, però la majoria són a base d'enrotllar-los un a un i llavors muntar el pastís. A mi em feia molta mandra enrotllar-los un a un i també creia que quedaria millor si feia una espècie roda. Així que he anat a veure la meva cunyada que sempre té brillants idees i de seguida ha vist com s'havia de fer.

Primer de tot hem posat una base de cartró folrada amb paper d'embolicar. Després hem començat pel pis de dalt de tot. Per fer-lo, hem agafat 6 o 7 bolquers i els hem posat com en efecte dòmino. Aleshores hem enrotllat un bolquer i l'hem empalmat amb una punta de la tira i anar enrotllant com una "bola de l'oeste". Quan el teníem hem fet una llaçada perquè no es desfaci.

Pel segon pis, el mateix, però amb més bolquers i per començar a enrotllar, en comptes d'un n'hem posat 3 o 4. En total hem fet quatre pisos (més mig amb un sol bolquer), cada vegada amb més bolquers i a sota hem posat com una base de bolquers. No us sé dir les quantitats perquè hem anat fent a ull, però en total hem gastat uns 165 bolquers. Aquí en teniu el resultat!

El tercer i el quart pis han quedat força semblants, però m'han fet parar per por que es desmuntés...

Els podeu fer amb menys bolquers i menys pisos, o amb més. Només cal tenir en compte que com més gran el pis, més mans es necessiten perquè no es desfaci. Per lligar els pisos també es pot fer amb cinta més ampla, jo he agafat ràfia i llavors he fet dues llaçades a cada pis. També es poden afegir més regalets, per exemple un pot de colònia o de sabó gran per enganxar els pisos (nosaltres no hem enganxat els pisos) o algun pitet o algun peluix, etc...Jo hi he afegit un regalet per la mare, que és la bosseta que es veu a dalt de tot!

Desitjo que us agradi i que us atreviu a fer-ne algun quan us toqui fer un regal!

La roba i les talles

Ahir vam anar de rebaixes! Amb el que m'agrada a mi anar de compres i sentir-me Pretty Woman tornant a casa amb tot de bosses a la mà!! La meva mare sempre s'agafava un dia de festa a l'hivern i un altre a l'estiu per anar les dues tot el dia de rebaixes i dinar al mcdonalds! 

Ara ja no compro 40000 pantalons i alguna samarreta per mi, sinó que compro per la meva filla (bé, alguna cosa cau xD). I si ja era difícil amb mi trobar la talla adequada perquè cada marca té el seu propi tallatge i fins i tot en funció de la temporada i la model que fan servir pot variar, amb els bebès ja és un caos absolut!

La meva filla ha heretat un munt de roba de cosines i amigues. Quan vaig començar a preparar tota la seva roba abans que neixés ja em vaig tornar boja per classificar-la per talles. Al final vaig optar per posar tots els pijames un a sobre de l'altre i ordenar-los per mida. Però és clar, no em puc passar la vida plegant i desplegant roba per comparar-la (de desplegar-la ja se n'encarrega ella quan me la deixo plegada al sofà!)! amb el que al final et guies una mica per les talles i de tant en tant et trobes alguna samarreta que no li arribes a posar o algun pantaló que el primer dia que li poses li tapa el peu sencer i li has de treure.

Ja veia que hi ha alguna marca que fa tallatges més grans que d'altres, però m'ha costat un any sencer ser plenament conscient que n'hi ha que van amb una talla sencera desfassada de la resta... Per aquest motiu he decidit fer una taula comparativa de diferents marques i el seu tallatge de 0 a 5 anys, per si us interessa. 

Se'n podria fer un estudi detallat, però donaria per una altra entrada sencera, així que només vull destacar que Orchestra fa roba per prematurs (45 cm) i que Zara diferencia entre 36 mesos (94 cm) i 3 anys (98 cm), cosa que no sé si vol dir que el dia que els nens i nenes fan 3 anys passen de medir 94 cm al matí a 98 a la nit o què passa... La talla més estable sembla que és la de 5 anys, tot i que arriba a haver-hi una diferència de 5 cm, però és clar, no és el mateix 5 cm sobre 110 (4.55%) que 5 cm sobre 50 (10%). I és que la talla 1 va de 50 cm a 58 cm!!

T'has portat bé?

Feliç 2013!! Espero que estigueu gaudint al màxim d'aquests dies de festa i família igual que jo estic gaudint al màxim de la meva petita!

I encara falten els Reis!! Tot i que aquest any ella no entendrà gaire res, és per tots i totes una nit màgica! De fet, per mi encara ho és i crec que ho seguirà sent uns quants anys veient ara a la meva filla. Aquests dies ja es sent a la gent preguntar si ens hem portat bé durant l'any... I dic jo que la majoria ens portem molt bé, malgrat algun mal dia que podem tenir! potser algun polític i alguna altra persona no es porta tan bé, però no em toca a mi jutjar-los en aquest moment.

Parlem dels nens i nenes! Avui sentia al telenotícies el nombre de regals adequats. Que ens hagin d'explicar això per la televisió dóna molt per pensar... però això potser dóna per una altra entrada, ja ho veurem a partir del dia 6 perquè aquest és el primer any real de la meva filla. També explicaven que calia anar amb compte amb el carbó, ja que hi ha petits/es que s'ho poden prendre com un càstig. Dic el mateix que abans, que ens ho hagin d'explicar per la tele em smebla una mica fort, però si ho fan per alguna cosa serà... A mi sempre m'han dit això de portar-se bé o malament com una anècdota, però mai m'han amenaçat amb dir-me que els Reis et vigilen tot l'any i si no et portes bé no tindràs això o allò. De fet, sempre m'han portat una mica de carbó acompanyat amb xocolatines, quan era més petita per recordar-me que calia portar-se bé tot l'any, però no com a càstig o amenaça. Perquè durant l'any em seguien recordant que calia portar-se bé pel fet de portar-se bé, no pels Reis. I quan he estat més gran perquè em feia il·lusió a mi.

Sí que hi ha pares i mares que utilitzen els Reis per coartar els actes dels seus fills i això, sota el meu punt de vista, no està bé. He rebut aquesta pàgina (gràcies Carlos!) on demanen als Reis Mags i als patges d'arreu que no facin aquesta pregunta als nens i nenes i els expliquin que ells no són xantatgistes. Des d'aquesta pàgina proclamen que els nens i nenes han de rebre els regals pel simple fet de ser el que són, nens i nenes. O els adultxs per ser adultxs, que jo també vull desembolicar algun paquetet!

Preparades per a l'hivern! (collit, o no)

Ja fa una setmana que vam entrar a l'hivern! Tot i que les temperatures no són exactament d'hivern, a la nit sí que refresca i el pis va baixant de temperatura al llarg de la nit. No som de posar la calefacció a partir de certa hora, ja que quan va néixer la petita ho vam provar i jo em despertava quan s'engegava asfixiada de calor. Per altra banda diuen que millor l'habitació fredeta que calenteta, per qüestió d'evitar virus.

Quan va començar a refrescar, vam començar els encostipats, tant la Nutxi com jo, però ella a més va acabar amb dues bronquitis... Havíem de trobar ràpidament la solució! Val a dir que nosaltres tenim el seu llit de baranes adosat al nostre sense la barana que hi hauria entre el seu llit i el nostre (el que se'n diu en sidecar). Com que es movia molt i es destapava, per nosaltres la millor solució va ser posar-li un pijama manta. És com un pelele, però més gruixut, acostuma a ser de polar, i nosaltres li posem amb un pijama de cotó a sota. A vegades quan la poso a dormir té calor, amb el que llavors només la poso amb el pijama de cotó i la tapo una mica amb el nostre nòrdic, tot i que s'acaba destapant. Llavors, quan jo vaig a dormir més o menys li afegeixo el pijama manta i al seu llit, que hi està de meravella. 

Una altra opció és un sac d'aquests que "s'acoplen" al nadó, però la majoria són sense màniques i a mi personalment això de no posar-hi mànigues se'm feia estrany. Per altra banda, les cames tenen llibertat de moviment quan les criatures estan estirades, però si volem aprofitar el sac/pijama de bata per estar per casa no és pràctic. En canvi els pijames manta moltes vegades porten anti-lliscants als peus perquè puguin caminar sense relliscar.

Una opció que vaig trobar interessant és un pijama manta que es pot convertir en sac jugant amb les cremalleres de l'entrecuix. També se li poden treure les mànigues. Els inconvenients que hi vaig trobar van ser, per una banda les talles, ja que hi ha de 0-9 mesos, 6-24 mesos i 12-36 mesos. Això vol dir que per exemple amb 6 mesos el de 6-24 li anirà enorme, per tant perdem la mobilitat. Per altra banda, el preu també va ser un inconvenient per mi, ja que valen uns 40, 53 i 60 euros respectivament.

Definitivament per nosaltres, la solució ha estat el pijama manta, que en pots trobar de baratets. També n'hi ha per adults, però jo prefereixo dormir amb el nòrdic :-) I com que la peque segueix mamant a la nit, vam haver d'idear la solució per a mi. Pensant en la idea dels pijames de lactància i, tenint en compte que m'havia comprat tots els pijames nous per quan neixés la Nutxi, oberts per dalt tal com m'havien recomanat a l'hospital, vaig decidir comprar una samarreta de polar al Decathlon (5 euros) i tallar-la a l'alçada de sota el pit. D'aquesta manera puc portar el pijama descordat per la part de la pitrera sense encostipar-me perquè tinc el polar que m'abriga. Quan la nena vol mamar, només cal pujar una miqueta el polar per treure el pit i puc seguir abrigada amb el nòrdic fins a sota el pit i amb el polar cap amunt. Una altra opció hagués estat fer un parell de forats a l'alçada del pit en comptes de tallar tota la samarreta, però en el meu cas quedaria massa abrigada.

Un any molt intens

Fa un any, a aquestes hores, ja ens havíem "acomodat" a l'hospital. Encara érem una família de dos, però aviat passaríem a ser una família de tres.

22/12/2011

Ens va costar molt aconseguir-te, però un cop et vas gestar a la meva panxa i vas decidir sortir m'ho vas posar tot molt fàcil. Recordo tocar el teu cap quan estaves a punt de sortir i cridar tots plegats per animar-te a fer l'últim pas. Un cop a fora, la teva mirada em va enamorar, eres plena de vida, plena d'amor. I el teu pare no podia estar més emocionat, havia viscut intensament tot el part i ara observava la nostra presentació cara a cara, pell amb pell. Havíem esdevingut una família de tres... Recordo l'estada a l'hospital, com et trobava a faltar quan estaves massa minuts al bressol. El teu pare i jo no podíem deixar de mirar-te... Recordo l'arribada a casa, molt més intensa del que esperàvem, amb les emocions a flor de pell i tu dormint plàcidament... Recordo aquell silenci plàcid dins de casa, una casa ben plena des que havies arribat... Recordo aquells plors amb por de molestar quan et canviàvem el bolquer o quan tenies gana, o set, o fred, o son, o qualsevol cosa desconeguda per tu... Recordo tantes coses! Els sorollets a la nit, els primers sons conscientment, les primeres rialles i les primeres croquetes, els dia que et vas asseure i el dia que vas tastar la primera poma... I recordo voler gravar-les totes per sempre més, per poder assaborir cada moment...

Però no només són records el que em queda d'aquest primer any. Ha estat un any ple d'aprenentatges. Aprenentatge a ser mare (i el que em queda!), a seguir el meu instint independentment dels consells i comentaris, a deixar-te fer i caure si és necessari, a confiar en tu i en mi, i en nosaltres, a tenir paciència i no cridar, a improvisar i fer sobre la marxa i no planificar-ho tot, a ser més valenta, a escoltar-te i a mirar el món des d'un angle diferent, a estar al 100%... M'has ensenyat tantes coses! I no vull deixar d'aprendre, vull seguir explorant el món amb ulls d'infant!

22/12/2012

Ha estat un any ple d'emocions, amor, aprenentatge, oxitocina, rialles, avenços, tendresa, felicitat, descobriments, exploració, mirades, carícies, petons, massatges, joia, instint, superació, esverament, èxits, seguretat, poder... Ha estat un any molt intens. I et vull donar les gràcies per totes aquestes vivències, per fer de cada dia un dia radiant, per cada somriure i cada carícia, per omplir la meva vida i fer-me feliç.

En definitiva, gràcies per existir! I per molts anys baldufeta!

Preparades per a l'hivern! (Porteig)

Demà dia 21 de Desembre a les 11:11h hi haurà el solstici d'hivern. Tot i que de moment no sembla que hagi de fer gaire fred, algun dia d'aquesta tardor ja n'ha fet una mica. Per aquest motiu, durant uns dies, a la meva mare i a mi ens va portar de cap com fer-ho perquè la Nutxi anés ben abrigada a la motxilla. L'any passat era molt petita i amb el fulard i el meu abric anàvem de conya, però aquest any ja és més gran i cal tenir en comptes una sèrie de punts.

Segons la meva experiència, no és el mateix portejar un nadó que gairebé no es mou a un més grandet que ja vol gatejar/caminar, el/la portes al parc, etc. Com he dit, quan tenia pocs mesos de vida, amb un fulard elàstic i el meu abric no necessitàvem res més. Quan entràvem a un lloc que feia calor, fora l'abric i cap problema. Si feia molta calor, li baixava la capa de més enfora del fulard i perfecte. I al carrer si feia molt fred, podia afegir una manteta, però on vivim nosaltres no fa tan fred i si jo amb abric en tinc prou, ella amb fulard i abric en tenia de sobres.

Enguany, ella ja es mou i hi ha moments en que es cansa i es vol moure, o a vegades la portem al parc. Però el seu abric i després la motxilla em sembla una mica incòmode ara que encara li queda força amunt l'esquena de la motxilla. Així que vam optar per fer-li una espècie de cobertor/capa, molt fàcil de fer (gràcies, mare!). Simplement amb una manteta amb una goma passada per la part que li queda a dalt i que la goma tingui una "llaçada" a les puntes per poder-les passar per les tires de la motxilla.

En el nostre cas, podem passar les "llaçades" per les tires per penjar el bolso que hi ha a la boba 3G. Si voleu un cobertor més treballat, aquí podeu veure diferents fotografies de cobertors que han fet algunes mamis molt manetes.

Amb el cobertor anem molt bé, sobretot quan anem de compres, ja que quan entrem a una botiga, només cal obrir la tira de la manta d'una banda per tal que la manta quedi a un costat i voilà. Per anar al parc, amb portar l'abric a la mà i posar-li de seguida que baixa de la motxilla, ja és suficient. Una altra opció que vam estar meditant va ser la del "buzo". Al final la vam descartar perquè al cap i a la fi seran dos dies, aquí no fa tant fred. També vaig descartar l'abric especial per porteig per diversos motius. El primer, el preu. Tot i que diuen que s'amortitza, tenint un abric que ja em va bé per portar-la al davant, em va semblar innecessari. Això no vol dir que no pugui ser útil per altres portadors/es, que segur que ho és molt! Segon, el meu home també la porta i no agafaria l'abric especial, amb el que el cobertor ens serveix per qualsevol que la porti. Finalment, vaig meditar l'opció sobretot per portar-la a l'esquena, però per una banda he decidit no portar-la a l'esquena de moment i per una altra, em sembla que serà molt incòmode si ella vol pujar i baixar.

El que sí em sembla imprescindible per quan van en portabebès són els escalfadors per les cames. En podeu trobar molts models: de llana, de cotó, amb boteta, casolans, etc. Els que porta la meva peque els hi ha fet la seva besàvia de conjunt amb el gorro i la bufanda. Us agraden?

Si voleu més informació, hi ha diverses entrades molt interessants a la blogosfera sobre porteig a l'hivern. Podeu veure un recull de diferents opcions aquí i aquí.