Aquest post el volia escriure fa dues setmanes, però van passant els dies a velocitats vertiginoses i no tinc gens de temps per actualitzar el bloc. A la feina i la família hi he hagut d'afegir un cansament i una son extra. Però en aquest cas, la son i el cansament eren positius i és que estic gestant una nova vida ^_^. Tenia moltes ganes d'escriure-ho al bloc, però com he dit, els dies passen molt ràpid. Bé, ràpid, ràpid, depenent de l'època i la situació i és que el primer trimestre no passa tan ràpid, però com que la son i el cansament eren força extrems, doncs el temps seguia quedant limitat.
En els dos embarassos m'ha passat el mateix i crec que acostuma a ser força generalitzat. El primer trimestre es caracteritza per ser un temps d'incertesa. Saps que tot ha d'anar bé, però no sempre t'ho sembla. Saps que tot està bé perquè no tens pèrdues o tens símptomes típics d'embaràs, però res ni ningú t'assegura que tot està anant correctament. No notes res, fins i tot el dia que et fan una ecografia i veus que hi ha una cosa que es mou dins la teva panxa penses que és una pel·lícula perquè tu no notes res de res. O fins i tot et trobes força malament (per sort jo no he estat d'aquestes) i saps que és un trimestre delicat i a vegades associes una cosa amb l'altra. I el temps passa lentament, o més lentament del que voldries.
I van passant els dies i de cop t'adones que ja has passat el primer trimestre. I et comences a trobar millor, i ja has fet l'ecografia del primer trimestre i t'han dit que tot està bé (per desgràcia no en tots els casos). I tot i que ja confies més en que la panxa va creixent i tot està bé, encara estàs impacient perquè no notes més que els kilos que puguis portar. Però els dies comencen a passar més ràpid.
I un dia comences a notar bombolles, i un altre dia notes algun altre moviment que no havies notat fins llavors i et preguntes si és el teu o la teva bebè que es comença a fer més present. I els dies van àssant més ràpid perquè vas sentint aquelles sensacions que et donen tranquil·litat. I un dia arriba l'equador. I al seu voltant l'ecografia morfològica, aquell "examen" en que han de mirar moltíssimes coses perquè ja es veu el cor amb les seves cambres, la bufeta, l'estómac i els intestins, els ronyons, la columna vertebral, el cordó umbilical i els seus tres vasos (aquest cop a la 12 ja es veia O_o), les extremitats, i el líquid amniòtic, i la placenta i no sé quantes coses més. Ah sí! I el sexe! Tot i que per mi no era el més important ni molt menys, he de reconèixer que aquesta vegada m'ha fet més il·lusió que fos una nena pensant en la Nutxi.
I quan arriba l'equador amb la seva morfològica, si tot està bé, respires i les setmanes comencen a volar. Cada dia notes més aquella criatureta i gaudeixes cada vegada més de l'embaràs. Encara et sents lleugera, la panxa encara no és molt grossa i ja no tens els símptomes molestos del primer trimestre. Et sents bé en aquest estat la gent et diu lo guapa que estàs. També et diuen si tens poca o massa panxa i coses així, però he de dir que en el meu cas aquests comentaris no m'han molestat mai.
I sense adonar-te entres en el tercer trimestre i, tot i que aquest encara no l'he viscut per segona vegada, recordo que seguia passant força ràpid, però no amb la mateixa lleugeresa. En el primer embaràs donava moltes classes cada tarda i recordo que m'ofegava, però no em sabia estar quieta i anava pissarra amunt i avall, fins que m'adonava que estava feta caldo i seia mig minut a sobre la taula. La gent em deia que baixés el ritme, que la Nutxi naixeria abans d'hora, però jo em sentia força bé i les diverses circumstàncies em feien continuar treballant. I vaig afluixar molt, molt al final (el dia abans encara tenia programada una reunió que vaig haver d'anul·lar a última hora) i la Nutxi va néixer a la 39+2. Però aquest cop tothom m'ha avisat que no serà igual. D'això no en tinc cap dubte, no hi ha dos embarassos iguals! Però sí que sóc conscient que en aquest embaràs vaig molt més cansada perquè segueixo el ritme d'una criatura de dos anys i mig, així que aniré escoltant el meu cos, com més o menys vaig fer l'altra vegada i si cal plegar abans, ho faré. Personalment opino que no hi ha una data per agafar la baixa, cada dona i embaràs és un món i el més important és que cadascuna sàpiga escoltar el seu cos i que (idealment) tingui plena llibertat per agafar la baixa quan el seu cos li demani.
PD: Vull puntualitzar que aquesta entrada l'he fet basant-me només en la meva experiència. Cada embaràs és únic per les seves particularitats i cada dona un món, amb les seves pors i ideals, així que aquestes paraules no deixen de ser els meus pensaments plasmats en un bloc. Si estàs embarassada no tens per què tenir les mateixes sensacions i emocions que jo. Però sí tenim una cosa en comú, estem embarassades. Un procés que no viurem gaires vegades, així que gaudeix-lo tant com puguis!
