dijous, 13 de febrer del 2014

La força del grup

A casa encara estem al·lucinats del poder que pot arribar a tenir un grup sobre un individu i és que fa uns dies, la Nutxi va dormir per primer cop sola!

Us poso en antecedents perquè crec que mai he parlat del moment d'anar a dormir de la meva filla. Doncs bé, a la Nutxi generalment li interessa més el món que no pas dormir, ja que acostuma a no trobar el moment d'anar a dormir (com una que jo em sé...). De ben petita ja ens passava i jo sempre pensava (i encara penso a vegades) que era perquè s'havia passat de voltes i no podia calmar-se, només ho feia amb el meu pit i potser ens passàvem una hora o hora i mitja per adormir-se. Dels despertars nocturns ja en parlaré un altre dia... Hem provat diferents coses, anar a dormir més d'hora, més tard, una rutina, una altra, relax i al final el que més bé em funciona és fer veure que no anem a dormir, sinó a jugar tranquil·les.
Font: http://ebmmargallo.reus.cat/galeria/element/dormitori-nadons
Dic "em funciona" perquè de sempre s'ha adormit amb el meu pit i poques vegades sense ell. Les àvies van aconseguir adormir-la una temporada amb el cotxet o en braços, però també acostumaven a passar-s'hi estona. El seu pare també ho va aconseguir una temporada cantant-li una espècie de mantra i més endavant amb la motxilla, però sempre buscant llocs on no pogués trobar cap mínim estímul. És a dir, a casa havia de ser a les fosques o mirant a una paret, i al carrer o en llocs molt silenciosos o en llocs amb molt soroll completament monòton. A vegades fins i tot jo he hagut d'agafar la motxilla i anar a fer una volta perquè a casa no hi havia manera.

Bé, al gra que m'enrotllo com una persiana. Fa uns dies vam decidir que estaria bé que la Nutxi es quedés a l'escola a dinar per tal que nosaltres poguéssim intensificar l'horari i després poder passar la tarda sencera amb ella, però ens feia una mica de por el dormir. Jo ja hi creia amb el poder del grup, però no les tenia totes. Vam parlar amb la mestra i la directora de l'escola i vam quedar que si no s'adormia que ens trucarien i l'aniríem a buscar, que no calia que ningú patís innecessàriament.

I va arribar el dia. I el seu pare i jo estàvem nerviosos pendents del telèfon. I van anar passant els minuts i ningú trucava. I va arribar l'hora d'anar-la a buscar i la nena estava fantàsticament. I la mestra em va dir que perfecte, que s'havia estirat i s'havia adormit perfectament. I jo orgullosa de la meva filla. I el seu pare amb ulls com plats que no s'ho creia. I la nena es queda a dinar i dormir tres dies en setmana i cada dia dorm perfectament i està encantada. I a casa seguim igual, només l'adormo jo i amb el pit...

Així doncs vaig tenir una prova més del poder que té un grup. Un dia li preguntava a la mestra de la Nutxi com s'ho feia per tenir-lxs a totxs ben quietetxs jugant perquè quan arribem al matí generalment estan ben entretingutxs amb alguna cosa o altra jugant tranquilxs i em va dir que quan calia que fessin alguna cosa començava pels que sabia que li feien més cas i els altres per imitació anaven fent el mateix. Doncs amb el dormir igual, dedueixo que la meva filla deu pensar que si totxs dormen plàcidament, ella pot fer el mateix sense perill. Així que ens estem plantejant deixar-la cada dia!!

5 comentaris:

  1. La pressió del grup és importantíssima, fa que a l'escola els nens vulguin fer igual que els altres, no seran ells els únics que no..., i s'esforcen molt. Ara, a casa és una altra cosa. Si a l'escola s'han esforçat en seguir altres models, quan arriben a casa, crec que volen molts i molts mimos per anivellar l'esforç i assegurar-se que tot continua igual.
    Suposo que és el que està fent la Nutxi, pot dormir sola, però prefereix dormir ben abraçada. Qui no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em quedo amb la teva frase:
      "Si a l'escola s'han esforçat en seguir altres models, quan arriben a casa, crec que volen molts i molts mimos per anivellar l'esforç i assegurar-se que tot continua igual". Gràcies per posar paraules a un fet que passa molt sovint i que no sempre en sóc del tot conscient. Sí que hi ha dies en que és molt clar i aconsegueixo posar-li paraules, però no sempre és fàcil que m'ho expliqui. Ara ho tindré molt més present!
      Lo de dormir abraçada és ben bé com ens agrada a tots xD I ho hem d'aprofitar, que és fantàstic!!
      Una abraçada!

      Elimina
  2. M'agrada més parlar de força que de pressió. La força del grup en aquest cas és positiva per la Nutxi i la falta d'estímuls li facilita la feina. El que ens mostra que dorm bé, és que l'han de despertar. A casa té molts estímuls, ganes de jugar i l'esgotament és el que la fa dormir, no en té prou només amb abraçades per dormir. D'aquesta no n'hi falten!!
    Respon

    ResponElimina
  3. Jo vaig viure exactament el mateix amb el meu gran quan amb dos anys i pico el vam portar a la llar. S'adormia sol la mar de bé (la mestra li feia companyia els primers dies al seu costat) però a casa seguia adormint-se amb la teta i amb mi!
    Una altra cosa, he vist el teu missatge al Planeta Babetes en el post del sorteig amb Petit Tresor però no sé si participes via facebook o IG. Quan puguis passa a dir-m'ho si us plau.
    Gràcies!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies per comentar Carla! Imagino que quan veuen que no hi haurà més remei i que tots els altres nens i nenes dormen aconsegueixen deixar que la son els invaeixi. Tot i així he de dir que a l'informe de final de curs posa que li costava força adormir-se i buscava excuses per no fer-ho, com endreçar les sabates una i altra vegada O_o
      O sigui que no és or tot el que rellueix.

      Elimina