divendres, 8 de març de 2013

Dia de la dona treballadora

Sóc dona treballadora des de fa uns anys. Però des de fa 14 mesos, també sóc mare treballadora. Crec que la incorporació de la dona al món laboral és un avenç molt significatiu a la nostra societat, però encara ens queda molt per fer. Hi ha una cosa que cal acceptar, les dones i els homes no som iguals, per molt que ens entestem en ser-ho. No som ni millors ni pitjors, simplement que cadascun i cadascuna tenim els nostres punts forts i els nostres punts febles. Em sembla terrible que per un mateix lloc de treball una dona pugui arribar a cobrar menys que un home, tot i fer les mateixes funcions. I tampoc em sembla bé que, en mitjana, les dones no arribem als mateixos llocs de treball de responsabilitat que els homes. A tot això se'n diu bretxa salarial. També he vist en aquests últims mesos, que tenir una criatura et canvia per complet la vida i sobretot a la dona. La meva parella i jo som uns privilegiats, ja que els dos ens podem combinar els horaris de feina i, gràcies a les àvies, aquest any ens podem combinar entre tots quatre perquè la petita no vagi a la llar. Però tot i així, el punt de vista de la meva parella i el meu no són el mateix. Ell és capaç de desconnectar, jo molt poques vegades (de fet, tot i que sembli rebuscat, no ho vull...). La meva feina m'encanta, però ara mateix m'és impossible dedicar-li les hores que li dedicava abans i si faig la meva jornada laboral (7,5 hores, però en faig una mica més) no arribo enlloc. I tot això passa factura. L'Eva Piquer citava al seu llibre "La Feina o la vida" a una escriptora que afirmava que una dona, per cada fill/a que té, escriu una novel·la menys, mentre que un home potser escriu un conte menys. Jo podria comptar-ho en forma d'articles i crec que no variaria gaire. Però no estic disposada a sacrificar la meva filla, que jo he decidit tenir i que encara em necessita, per una feina. Vull igualtat en drets, però això no vol dir que homes i dones hàgim de seguir exactament el mateix camí ni de la mateixa manera.


Quan neix una criatura, depèn completament de la seva mare (o de la seva figura d'aferrament primària). Per sort, la mare acostuma a sentir la mateixa necessitat d'aferrament i és amb el temps, quan la criatureta es va fent gran, que es fa més independent i la mare es relaxa. Hi ha mares que senten la necessitat de tenir el seu espai abans i d'altres més tard, però poc a poc, ens anem deslligant (en el bon sentit de la paraula), que no desvinculant. I segurament tot això es nota a la feina en un moment donat. És a dir, quan tornem de la baixa per maternitat ens costa concentrar-nos i a mida que van passant els dies (o mesos) ho portem millor. Per altra banda, els empresaris no veuen igual una dona amb fills que sense fills (segurament més d'una us hi heu trobat, ja a l'entrevista, a mi em va passar). Però, en què es diferencia (laboralment parlant) una dona amb fills, per exemple, adolescents d'una que no en té? Potser és perquè la meva filla té 14 mesos, però jo crec que a mida que es van fent més grans depenen menys de tu. Si es permet una reducció de jornada per cura de menors deu ser per alguna cosa.... El que jo veig és que quan una dona té un/a fill/a, hi ha una parada a la seva carrera professional, però pot tornar a ser la mateixa bona professional que era abans de parir. Igual que la parada pot ser per l'home, no em vull ficar a casa de ningú! El que crec que és important és que la criatura que acaba de néixer necessita que algú, a poder ser la seva mare o el seu pare (que per això decideixen criar), en tingui cura gairebé les 24 hores del dia. I pregunto, és necessàriament dolent que una dona (o un home) estigui un temps dedicant-se a una feina, si cap més important que la que li paga cada mes? Els infants són el futur de la nostra societat! Cal tenir-ne cura i fer que el dia de demà siguin persones com cal. No em vull estendre més, com a reflexió us deixo un mapa del 2011 amb els dies de baixa per maternitat/paternitat per país.

Pel que queda, feliç dia de la dona treballadora!



2 comentaris:

  1. Hola, Inski! Si et ve de gust, pots recollir aquest premi:
    http://manetesicosetes.wordpress.com/2013/03/09/premi-one-lovely-blog-award/
    Felicitats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oh! Quina il·lusió!! Moltes gràcies!!! xD
      Una abraçada!

      Elimina