La importància del llenguatge

Un dia veient el programa “Redes” van dir una frase sobre l’ambigüitat del llenguatge que vaig trobar interessant. Si diem “el policia ha disparat al noi amb la pistola” podem pensar que l’ha disparat amb la pistola (en comptes de donar-li amb la porra, per exemple) o que era el noi qui duia la pistola. 

Aquesta frase no l’anem dient cada dia, però en podríem trobar unes quantes que sí que es diuen més sovint. Per exemple, quan es diu que “els nens es crien igual d’una manera o d’una altra”, no s’hauria de dir igual, sinó també, ja que dues criatures mai es criaran igual, ni els bessons. Per tant, una criatura que vagi a l’escola bressol no es criarà igual que la que no hi va, o la que pren llet materna comparat amb la que no, o la que fa collit i la que “Estivillitzen”, etc. Algú em dirà que estic molt tiquismiquis, però crec que és important fer segons quines distincions, perquè a vegades dóna peu a mals entesos (o almenys vull pensar que són mals entesos i no mala llet).

Hi ha una altra frase més general que no és tan ambigua, però sí que està mal utilitzada és el típic “No passa res”. Moltes vegades l’utilitzem per dir “No et preocupis”, però estem traient ferro a una situació que moltes vegades té el seu ferro. Per exemple, quan un nen cau, o es dóna un cop, o li borda un gos i s’espanta, o s’espanta per alguna altra cosa, etc, tendim a dir-li que no passa res. Si s’ha fet mal sí que ha passat, ha caigut, o s’ha donat un cop i li fa mal, per tant, no hauríem d’infravalorar el que li està passant dient que no passa res. A vegades també ploren per frustració, perquè no arriben on volen i sí que passa, i és que no hi arriben, per exemple. Podríem canviar la frase per un “T’has donat un cop i t’has fet mal carinyo? Fem cura sana perquè passi abans?” o “El gos t’ha espantat perquè no estàs acostumat/da, així és com parlen els gossos”, és a dir, intentar posar paraules a la situació i a les seves emocions.

Un altre tema són els signes de puntuació. No és el mateix preguntar: “Encara mama?” que “Encara mama?!”. La primera pregunta simplement demana informació, la segona hi afegeix sorpresa. Que cadascú es sorprengui pel que vulguis, però trobo normal que hi hagi una reacció en front de la pregunta i, molt probablement, la reacció serà diferent en funció de l’entonació d’aquesta pregunta.

I vosaltres, quines frases trobeu ambigües? I al món de la criança?