Encara no he entès del tot per quin motiu hem de canviar l'horari dos cops l'any. Diuen que és per l'estalvi energètic, però la veritat que em costa força de veure, ja que al final, a l'hivern són menys hores de llum independentment de l'horari que fem i a l'estiu més. És més, si aquests dies us lleveu d'hora (cosa que jo no acabo de fer), com que és "una hora més tard", s'ha fet de dia abans i per tant, no estem aprofitant aquests minuts de llum. Segurament el meu raonament és simplista, ja que com he dit, no acabo de veure on estalviem.
No sé vosaltres, però a mi em costa una setmaneta aconseguir que el meu ritme biològic s'adapti al nou horari. Quant li costa, doncs a un bebè?! En el cas de la meva filla, a l'anterior canvi d'horari (quan vam passar a dormir una hora menys), al principi ella no el va canviar gens, no hi havia manera que vulgués anar a dormir. És clar que tenia 3 mesos, però ja distingia bé el dia de la nit i ja teníem un horari més o menys establert (per ella mateixa). Recordo, però, que li va costar vàries setmanes tornar a agafar un ritme.
Aquest cop, el canvi sembla més fàcil, en el sentit que es llevarà més d'hora, però a la vegada anirà a dormir més d'hora. El problema està en compatibilitzar-ho amb els nostres horaris... Hi ha l'afegit que a vegades no fa la migdiada del matí, o la fa tan tard que ja empalma les dues migdiades, per tant, portem un descontrol horari... Jo sóc del parer que no cal obligar-los a fer un horari, si no ens fa falta. Ja tindran temps d'anar marcats per un rellotge! Però si arribes a les 20:00 a casa i últimament a les 20:00 començava a adormir-se, vol dir que ara ho fa a les 19:00... així que pobreta, no li queda més remei que esperar!
Poc a poc ens hi adaptarem tots plegats! I parlant d'això, me'n vaig a dormir, que jo encara vaig a horari vell... Bona nit!
Ja en som dues! De debò, jo també sóc de llevar-me tard i desaprofitar "el gran favor" que figura que em fan amb el canvi horari. En fi... als nens els costa acostumar-se! De ben segur que qui ho va inventar no en tenia (o li quedaven ja molt lluny!).
ResponEliminaUff, a mi també em costa adaptar-me: me'n vaig a dormir com les gallines i em desperto abans de les 5. Avui ha estat el primer dia que m'he despertaqt sense plorar a l'hora que em toca. I ja fa gairebé una setmana! En canvi, tinc la sort que els meus nens estan tant "frescos" amb el tema: són dormilegues de mena!
ResponElimina