La setmana mundial de la lactància materna va ser de l'1 al 7 d'Agost, però com "Spain is different", sembla que aquí es celebra aquesta setmana. Tot i així, crec que sempre és un bon moment per parlar de lactància materna.
Alguns diuen que és una moda, igual que en el seu temps ho va ser el biberó. El que jo em pregunto és si les lleones, les vaques, les ovelles, les cabres, les balenes, les cangures, i qualsevol mamífer, segueixen modes. Som mamíferes i igual que sí es poden seguir modes en vestir, menjar, estiuejar, etc. donar el pit està relacionat amb la nostra condició de mamíferes i per tant és més qüestió d'instint.
Quan em vaig quedar embarassada, no m'ho vaig ni plantejar, li donaria el pit perquè ho trobava el més natural del món: sóc mamífera. Quan va néixer la meva filla no vaig tenir problemes per donar-li el pit, només una clivelleta i això sí, mooolts comentaris. Vaig llegir molt i vaig corroborar que seguir el meu instint era el millor que havia pogut fer, que ho estava fent bé i que, generalment, les dones podem alletar i criar les nostres cries. A més, em vaig adonar de com és de pràctic, ecològic, econòmic, fàcil, bo, sa...
9 mesos després continuem gaudint de la lactància i per què dono el pit encara? Perquè la satisfacció més gran d'arribar a casa és veure la meva filla buscant-me el pit, mamant i recuperant el temps perdut. Perquè és una forma més de comunicar-nos. Perquè adormir-se amb la nena enganxada al pit és el millor somnífer que hi ha. Perquè em sento dona, mare i poderosa perquè la meva filla creix sana i feliç. Perquè el pit no només és llet i comunicació, són abraçades, mimos, regulador de temperatura (comprovat), serveix per curar els cops, el dolor i per consol en general. I el més important de tot, les dues en gaudim al 100%.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada